Els periquitos, uns dels animals que més m’agraden

El periquito (Melopsittacus ondulatus) és un ocell d’origen australià d’uns 22 cm de llargada i el lloro més petit que existeix.

És l’única espècie del gènere Melopsittacus. Existeixen dos tipus de la mateixa espècie: els comuns de mida més petita i els anglesos criats normalment per a exposició o concursos, de mida més gran i forma condicionada i criats en base a un estàndard de bellesa o selecció artificial. Hi ha moltes varietats de colors degut el comercialisme de les primeres parelles a Europa per la seva cria en captivitat i venda. La majoria de varietats s’anomenen segons els llocs d’origen o en referència a alguna característica del color. Altres fan referència a la distribució de les marques alars. El grup “arc iris” és un conjunt de vàries varietats amb ales clares opalines (sense marques a l’esquena a la zona del coll) i la cara groga.

La seva classificació es basa en dues línies de colors: la sèrie verda amb colors verds i grocs i la sèrie blava amb colors blaus i blancs.

Té la capacitat d’un aprenentatge ràpid i la virtut de repetir sons.

S’alimenta de llavors. Menja escarola i ossos de sèpia pel seu contingut de calci. Li agrada la fruita i la verdura, en general totes les herbes amb fulles carnoses i en especial les fulles d’enciam, els espinacs i les pomes.

És un dels animals de companyia més venuts pel baix cost i la resistència.

Fa temps tenia periquitos i me’ls estimava molt. Els vaig començar a tenir quan anava a segon de primària. És llavors quan em van començar a agradar. Quan feia sisè de primària els vaig parar de tenir. És per això que us n’he volgut parlar.